Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
reacció
Política
Sociologia
Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.
L’enfortiment, per exemple, de posicions ideològicament regressives pot provocar una reacció de caràcter progressiu i àdhuc revolucionari, i a l’inrevés En aquest sentit general la reacció sol restar vinculada al que hom anomena oposició
Lluís Hernández i Alcàsser
Cristianisme
Política
Capellà i polític.
Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també professor de…
grup parlamentari
Política
Sociologia
Agrupació permanent que reuneix els membres representats en una assemblea legislativa segons la formació a què pertanyen (partit polític, coalició, federació, agrupació d’electors, etc.) o també segons l’afinitat ideològica.
Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei,…
Ian Douglas Smith
Política
Polític zimbabuès.
Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front 1961 que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes…
François Fillon

François Fillon
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…
Alberto Kenya Fujimori Fujimori
Política
Polític peruà.
Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que…
Convergència Democràtica de Catalunya

Celebració del 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus (2012)
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Partit polític d’àmbit català format el 1976, i vigent fins el 2016.
Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de centreesquerra…
Política. Europa 2019
Política
2019, any de transició Manifestació dels Armilles Grogues a l’Esplanade des Invalides de París, el 16 de febrer de 2019 © Thomon A Europa, el 2019 va ser un any de transició Els estats van aparcar qüestions urgents de l’agenda per a centrar-se en el principal repte polític de la Unió Europea, el Brexit, i les diferents cites electorals previstes Els dos tradicionals motors comunitaris, França i Alemanya , van ser el paradigma Emmanuel Macron, president francès, va limitar la seva promesa de reformar Europa a la insistència frustrada d’una política de seguretat comuna Un front que va haver d’…
Partido Popular

Comitè executiu del Partido Popular (febrer del 2013)
© Partido Popular
Política
Partit polític espanyol fundat el 1989.
Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria…
Política 2012
Política
Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…