Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona
Política
Polític.
Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català 1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…
Partit Nacionalista Català
Política
Grup polític de caràcter separatista creat el 1932 per un grup escindit d’Esquerra Republicana de Catalunya i un de procedent d’Estat Català.
Els principals dirigents foren, entre d’altres, Francesc MMasferrer, Josep Casals i Josep MXammar Pel juny del 1936 s’autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d’ERC i el grup Nosaltres Sols
Peter Bullock
Política
Pedòleg britànic.
Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels…
Unidad Alavesa
Política
Partit polític creat el 1990 a partir de diversos sectors escindits d’Alianza Popular, amb l’objectiu de potenciar la identitat alabesa i defensar els drets forals d’Àlaba a Espanya i al País Basc.
El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva
Partit Socialista Oportunista
Política
Grup polític creat pel desembre del 1890 pel grup d’El Obrero i Josep Pàmias.
La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera no pogué…
Partido Demócrata Posibilista
Política
Grup polític republicà format per Castelar el 1876 com a Partido Demócrata i que adoptà la denominació de Demócrata Posibilista el 1879 per a diferenciar-se dels progressistes demòcrates de Martos.
Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el 1890 any que…
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca, aparegué…
Marcel·lí Perelló i Domingo
Història
Política
Polític.
Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent…
Estat Català
Política
Partit polític independentista català sorgit pel juny del 1936.
Fou el resultat de la fusió del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols, ambdós procedents del partit homònim creat el 1922 i dissolt el 1931, més alguns membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana Entre els dirigents més destacats hi hagué Josep Dencàs i Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura del novembre del 1936 que intentà apartar Companys de la presidència de la Generalitat, i Antoni Andreu i Abelló Els seus òrgans de premsa foren Estat Català , Diari de Barcelona juliol del 1936 juliol del 1937, Estat Català 1937 de Reus, etc Integrat en el Front Nacional de Catalunya…
Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes
Política
Polític.
Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…