Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
grup secundari
Política
Sociologia
Grup més gran i menys espontani que el primari, els membres del qual es comuniquen per mitjà d’una organització central.
N'és exemple el personal d’una empresa
Carme Capdevila i Palau

Carme Capdevila i Palau
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en biologia, ha exercit de professora d’ensenyament secundari i s’ha dedicat a l’educació social Ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i d’un centre residencial d’acció educativa, i ha format part de la Direcció General d’Atenció a Menors de Girona Afiliada el 1996 a Esquerra Republicana de Catalunya , partit pel qual fou regidora de Sant Hilari Sacalm durant vuit anys, membre del Consell Comarcal de la Selva durant dos anys, i del qual és des del 2004 secretària d’acció política, des del 2003 és diputada al parlament català Al novembre del 2006, el…
Pedro Passos Coelho

Pedro Passos Coelho
© Moncloa
Política
Polític portuguès.
Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea…
Ernest Bai Koroma
Política
Polític de Sierra Leone.
Graduat el 1976 a Freetown, fou professor d’ensenyament secundari fins el 1978, any que inicià una carrera d’èxit com a agent d’assegurances que el portà al capdavant de Reliance Insurance Trust Corporation Ritcorp, de la qual fou director general del 1988 al 2002 El març d’aquest any esdevingué líder de l’All People’s Congress APC, el principal partit opositor de Sierra Leone, però perdé en les eleccions presidencials del maig davant Ahmad Tejan Kabbah A causa de disputes internes, el 2005 abandonà breument el lideratge de l’APC, però el tornà a recuperar el mateix any En les…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
Antoni Comín i Oliveres
Filosofia
Política
Filòsof i polític.
Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…
Al-Fatah
Política
Sigla, al revés, de Haraka li-Tahrīr Filastīn (‘Moviment d’Alliberament de Palestina’), organització política palestina.
Fou creada a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta, entre altres membres, per Abu Jihad Khalil al-Wazir i Yasser Arafat , el qual n'esdevingué el líder més prominent En una primera etapa, es dedicà a perpetrar atemptats terroristes i sabotatges contra Israel Integrada a l’Organització d’Alliberament de Palestina OAP des de la seva creació 1964, en constituí el grup principal i Arafat en fou nomenat president el 1969 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 rebé de forma contínua suport dels països àrabs Des d’aleshores fins a la mort d’Arafat, les trajectòries d’Al-Fatah i l’OAP…
Mao Zedong

D'esquerra a dreta, Mao Zedong i Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a força…
eleccions
Política
Procediment de designació dels governants, mitjançant votació.
En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…