Resultats de la cerca

Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974 El seu…

Fill d’ Andreas Papandreu i net de Geòrgios Papandreu , nasqué als EUA quan el seu pare era professor a la Universitat de Minnesota Graduat en sociologia a l’Amherst College de Massachusetts 1975, on el 2002 obtingué un doctorat honorari, amplià estudis a la Universitat d’Estocolm 1972-73 i el 1977 es diplomà en Sociologia i Desenvolupament a la London School of Economics Afiliat al PASOK , del qual és membre del comitè central des del 1984, del buró polític des del 1996 i president des del 2004, és diputat al Parlament grec des del 1981, i ha ocupat càrrecs ministerials ministre de Cultura…

Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina , partit de la qual fou nomenada presidenta el 1992, en 1979-99 fou alcaldessa de Costitx Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d’UM amb el Partido Popular hi presidí la Comissió de Cultura 1987, i el 1992, ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca , gràcies al pacte amb el PSIB -PSOE i el PSM , que es repetí en les eleccions del 1999 Pacte de Progrés, cosa que permeté situar…

Germana del també polític i empresari Thaksin Shinawatra , estudià ciències polítiques a la universitat de la seva ciutat natal i el 1991 es graduà en administració pública a la Kentucky State University EUA Posteriorment s’incorporà a l’empresa de telefonia del seu germà i, a mesura que aquest dedicava més temps a la política, el substituí en la direcció fins a la seva polèmica venda a una empresa de Singapur l’any 2006 Posteriorment passà a ocupar la presidència executiva d’una de les principals immobiliàries tailandeses Al maig del 2011 féu el pas a la política i acceptà la candidatura del…

Els partits i polítics més declaradament euroescèptics i radicalitzats defensen sense matisos la retirada dels respectius estats de la UE En altres partits, per contra, el sentiment és més matisat i es dirigeix sobretot contra determinats aspectes de l’organització En aquest aspecte, és paradigmàtic el partit conservador britànic, la líder del qual, Margaret Thatcher 1979-90, criticà reiteradament les Comunitats Europees a causa de la contribució britànica, que considerava excessiva en capítols com ara el de la Política Agrària Comuna i també en el que considerava una administració poc…

Formació i inicis en l’activitat revolucionària Fill d’un emigrat gallec que havia prosperat amb el negoci de la plantació de sucre, estudià en un collegi de jesuïtes i posteriorment a la Universitat de l’Havana, on s’inicià en l’activisme polític dins la Federació d’Estudiants Doctorat en lleis 1950, el 26 de juliol de 1953, al capdavant d’un grup de 165 joves entre els quals hi havia el seu germà Raúl, assaltà la caserna de Moncada a Santiago per enderrocar, sense èxit, la dictadura de Fulgencio Batista , que havia pres el poder en un cop militar l’any abans Condemnat a mort en un judici en…

Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…

Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…

Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…

Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…