Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament…

Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també…

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997

Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal

Fou tinent d’alcalde de València 1843, diputat 1846-78, secretari i vicepresident del Congrés, senador 1881 Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí i també al País Valencià el conreu del mandariner Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència