Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Lee Teng-hui
Política
Polític taiwanès.
Becat a la Universitat de Kyoto, durant la seva residència en aquesta ciutat s’allistà voluntari a l’exèrcit japonès 1944-45 Posteriorment es diplomà en agricultura 1948 per la Universitat de T’aipei El 1953 obtingué un màster per la Universitat d’Iowa, i visqué als Estats Units fins el 1957 De retorn a Taiwan, es dedicà a l’assessorament per a la modernització de l’agricultura i, fins el 1978, exercí la docència universitària El 1968 es doctorà en agricultura econòmica a la Universitat de Cornell Ithaca, EUA Membre del Guomindang 1971, fou alcalde de T’aipei 1979-…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
Nūr al-Dīn Atassi
Història
Política
Polític sirià, membre del Ba‘t.
Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir
Ḥāfiẓ al-Assad
Militar
Política
Polític i militar sirià.
Provinent d’una família alauita, fou pilot de les forces aèries El 1946 s’afilià al Ba’t i fou nomenat ministre de defensa 1966-70 quan aquest partit prengué el poder Primer ministre 1970-71 i secretari general del Ba’t des del 1970, aquest any encapçalà el cop d’estat que dugué a terme la facció militar del partit i que el portà a la presidència de la república el 1971 i del Front Nacional Progressista, partit únic creat per ell i que incloïa el Ba’t La seva gestió a l’interior del país es caracteritzà per una dura repressió sobre l’oposició, molt…
Francesc Llauradó i Rodon
Pintura
Història
Literatura
Política
Polític, escriptor i pintor.
Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús
Christlich-Soziale Union
Política
Partit polític bavarès, fundat el 1945.
Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-…
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació…
Ramon Fabregat i Arrufat
Història
Política
Polític.
Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…
Eva Maria Duarte Ibarguren
Història
Política
Dirigent política argentina, més coneguda com Eva Perón o pel sobrenom Evita.
Filla illegítima d’un petit terratinent, tingué una infantesa i una joventut sembla que plena de dificultats i privacions Fou actriu i locutora de ràdio El 1945 es casà amb Juan Domingo Perón i, en ésser aquest empresonat, promogué una gran campanya d’agitació entre els descamisados les capes més humils del proletariat argentí i aconseguí el seu alliberament Elegit Perón president de l’Argentina 1946, Eva collaborà estretament amb el nou govern a través de la Fundación Eva Perón, destinada a la beneficència i a promoure la igualtat de drets de la dona La seva participació fou determinant en…
Howard Zinn
Historiografia
Política
Activista polític i historiador nord-americà.
De familia jueva treballadora, des de l’adolescència prengué part en manifestacions i activitats polítiques d’esquerra Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot d’un bombarder, experiència que posteriorment rebutjà a causa de la mort d’innocents Es graduà 1952 i doctorà 1958 en història per la universitat de Columbia amb la tesi La Guardia in Congress , el seu primer llibre publicat 1959 En 1956-63 fou professor a l’Spelman College d’Atlanta, un institut d’estudis superiors per a dones afroamericanes, d’on fou expulsat per insubordinació després de participar amb algunes estudiants en…