Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…
Andrew Johnson

Andrew Johnson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Dissetè president dels EUA 1865-68, succeí Abraham Lincoln Simpatitzant amb certes tesis sudistes, s’oposà al programa de reconstrucció després de la guerra civil, però pogué impedir que el Congrés aprovés l’esmena 14, per la qual hom prohibia qualsevol limitació als drets dels ciutadans 1866 Acusat d’haver violat una llei votada pel Congrés, hom li aplicà l’ impeachment , però fou absolt
Grigorij Jevsejevič Zinov’ev
Història
Política
Pseudònim de Grigorij Jevsejevič Apfelbaum, polític soviètic.
El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren…
Cheddi Jayan
Política
Polític de Guyana.
Descendent d’immigrants asiàtics, Cheddi Jayan estudià odontologia als Estats Units, professió que des del 1943 exercí a Guyana Autor de diversos llibres on denunciava les activitats de la CIA, el 1948 fundà el Partit Progressista del Poble, d’orientació marxista, i fou primer ministre de Guyana, encara colònia britànica, entre el 1957 i el 1964 Després de 28 anys a l’oposició, Jayan, ja allunyat de les tesis marxistes, accedí a la presidència de Guyana després del triomf electoral del PPP en les eleccions BIOGs d’octubre del 1992
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…
, ,
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
Gro Harlem Brundtland

Gro Harlem Brundtland
© Woods Hole Research Center
Política
Política noruega.
Llicenciada en medicina Membre del Partit Laborista Noruec, en 1974-79 fou ministra de Medi Ambient Cap del seu grup parlamentari 1981-92, fou primera ministra entre el febrer i l’octubre del 1981, en 1986-89 i en 1990-96 El 1994 convocà un referèndum per a l’entrada de Noruega a la UE, que, en contra de les seves tesis, fou de resultat negatiu Amb una activa presència en les organitzacions internacionals, el 1987 presidí la comissió de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament, la qual publicà l’informe conegut amb el seu nom, on es difongué el concepte de…
Eusebi Pascual i Casas

Eusebi Pascual i Casas
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación 1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad 1878 Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals Fragment…
,