Resultats de la cerca

Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…

Alumne d’Isòcrates i de Plató, fou un fervent antimacedoni i intervingué en la política ciutadana Embellí Atenes amb notables edificis i féu editar els texts dels tràgics Dels seus discursos, només n'ha estat conservat un, Contra Leòcrates

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Fou batlle general 1431-34 i justícia 1434-39 d’Aragó Autor d’un volum d' Observaciones , que fou unit als texts legals dels furs aragonesos, en el qual propugnava la inviolabilitat del càrrec de justícia tot i això, fou requerit per la reina Maria a renunciar el càrrec, acusat de malversacions S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament…

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat, vençut, en les…