Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’…
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta…
Oriol Nel·lo i Colom
Geografia
Política
Geògraf.
Fill de Francesc Nello i German i germà de l’escriptor David Nello Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n’és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat S’ha interessat en l’estudi de les transformacions de la ciutat contemporània, tant en el vessant teòric com en l’aplicat, així com en l’ordenació del territori des…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític asturià.
Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…