Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Tansu Çiller
Política
Política turca.
Estudià economia als EUA Exercí com a professora i també es dedicà a negocis immobiliaris El 1990 ingressà al Partit de la Justa Via, i l’any següent fou escollida parlamentària i nomenada ministra d’economia en el govern de coalició de Demirel Elegida primera ministra 1993, el seu programa polític, que no aconseguí aplicar amb èxit, se centrà en la finalització del conflicte armat amb els kurds, a l’est del país —contra els quals va dur a terme una política de repressió—, i en la reducció de la despesa pública i la inflació Presentà la seva dimissió el 1995 per convocar eleccions anticipades…
Rauf Rais Denktaş
Política
Polític turcoxipriota.
Estudià dret primer a Istanbul i després a Londres, on es graduà l’any 1947 El 1948 fou membre de l’Assemblea Consultiva per a l’elaboració d’un autogovern sota el domini britànic Posteriorment fou fiscal general 1949-58 i ocupà un càrrec en l’administració per als afers de la comunitat grecoxipriota Poc abans de la independència de Xipre, fou cofundador líder de l’Organització per a la Defensa Turca, de caràcter paramilitar i enfrontada als paramilitars grecoxipriotes de l’EOKA, que cercaven la unió de l’illa amb Grècia El 1959 representà els turcoxipriotes a l’ ONU En fundar-…
Miquel Desideri
Història
Política
Diplomàtic possiblement napolità.
Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca
Yakup Kadri Karaosmanoglu
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític turc.
És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat
enosi
Política
Mot utilitzat per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia.
Formulat ja el 1878, el 1947 nombrosos sectors grecoxipriotes rebutjaren l’estatut d’autonomia atorgat per la Gran Bretanya i exigiren la unió de Xipre a Grècia Després de la independència de Xipre 1960, l’enosi fou defensada pel general Grivas, partidari d’aconseguir-la per la violència La invasió turca de Xipre 1973 i la posterior bipartició de l’illa foren, en gran part, una reacció per a impedir-la
Miklós Zrínyi
Història
Militar
Literatura
Política
Aristòcrata hongarès, poeta, militar i polític, ban de Croàcia (1647).
El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs
Enver Paixà
Història
Militar
Política
General i polític turc.
Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita
Mustafà Kemal
Mustafà Kemal
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític turc.
Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…
Süleyman Demirel

Süleyman Demirel
Política
Polític turc.
Enginyer, ensenyà a la Universitat Tècnica de l’Orient Mitjà Treballà als EUA 1949-51 i 1955 i representà una important empresa de maquinària nord-americana El 1951 fou nomenat director de la xarxa hidroelèctrica de Turquia Vinculat a Menderes i dirigent del Partit de la Justa Via, vencé en les eleccions del 1965 i fou nomenat primer ministre 1965-71, 1975-77, juliol-desembre del 1977 i 1979-80, càrrec en què procurà mantenir sempre una bona relació amb els militars i, en política exterior, una orientació prooccidental Tanmateix, no pogué frenar el clima de violència política, que agreujaren…
Javier Pérez de Cuéllar

Javier Pérez de Cuéllar
Bogaerts, Rob / Anefo (CC0 1.0)
Política
Diplomàtic peruà.
Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat representant…