Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…
Gai Manili
Història
Política
Polític romà.
Tribú el 66 aC, fou acusat de concussió en abandonar el càrrec, sofrí un procés de lesa majestat i fou condemnat en rebellia Fou el promotor de la Lex Manilia de imperio Cn Pompei , la qual, ultra confiar a Pompeu el comandament de la guerra mitridàtica, creava un imperium infinitum i abandonava, així, el principi de l’anualitat de les magistratures
govern
Política
Forma política segons la qual un estat és governat.
Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió la tasca legislativa En la…
Thomas Wolsey
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès.
Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta…
Ramon Franco Bahamonde

Ramon Franco i Bahamonde
Aeronàutica
Política
Aviador i polític.
Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de …
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis…
vicepresident | vicepresidenta
Política
Dret constitucional
En alguns sistemes presidencialistes, persona que hom elegeix per a assistir el president i substituir-lo en cas de defunció, dimissió o impediment per a l’exercici del càrrec.
Algunes constitucions, com la dels EUA, en preveuen una elecció conjunta, i ambdós han de pertànyer al mateix partit el vicepresident és alhora president del senat Altres constitucions, en canvi, preveuen una elecció independent i ambdós poden pertànyer a partits diferents D’acord amb la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del govern, el president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del govern En aquest cas, ha de donar compte al Parlament del…
Francesc Farreras i Duran
Història
Política
Agronomia
Polític i enginyer agrònom.
S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió…