Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mary McAleese
Política
Política irlandesa, de nom de soltera Mary Patricia Leneghan.
Procedent d’una família catòlica que fou víctima de les amenaces d’unionistes radicals Estudià dret a la Queen's University de Belfast on es graduà el 1973 i al Trinity College de Dublín Collegiada el 1974, el 1975 s’incorporà a aquesta institució com a professora de dret penal, succeint Mary Robinson , on exercí fins el 1979, i novament en 1981-87 Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l’homosexualitat a la República d’Irlanda Al mateix temps, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l’avortament En 1979-85 fou…
Peter Robinson
Política
Polític nord-irlandès.
Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party DUP l’any de la seva fundació 1971 El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general 1975 i vicepresident el 1980 La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde 1978 i alcalde 1986-88 Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en protesta per l’…
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
Edward Stanley
Història
Política
Polític britànic, catorzè comte de Derby.
Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius — i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…
David Trimble

David Trimble
Chris McAndrew (CC BY 3.0 NO)
Política
Polític irlandès.
Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats, John Hume Diputat a l’Assemblea d’Irlanda del Nord…
Albert Reynolds

Albert Reynolds
© Fianna Fáil
Política
Empresari i polític irlandès.
Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia Entrà en política als 39 anys amb el Fianna Fáil i aviat fou escollit regidor Aconseguí un escó al Dáil Parlament el 1977 Del 1979 al 1981 fou ministre de correus i transports del 1982 al 1983 ministre d’indústria i energia Entre el 1988 i el 1992 ocupà el ministeri d’indústria i comerç, fins que fou nomenat primer ministre de la República d’Irlanda al febrer del 1992, en substitució de Charles Haughey Dimití el càrrec al novembre del 1994…
Martin McGuinness
Política
Polític irlandès.
De família catòlica treballadora i pobra, de molt jove visqué la violència entre les comunitats dividides d’Irlanda del Nord Als quinze anys abandonà els estudis i poc després ingressà a l’ Irish Republican Army IRA, assumint plenament el terrorisme de l’organització, i aviat n’esdevingué un dels caps a la seva localitat natal En 1973 i 1974 fou empresonat per possessió d’armes i pertinença a banda armada Després de Gerry Adams , fou considerat el màxim líder de l’organització al final de la dècada Aquests any i al llarg dels vuitanta fou acusat d’ordenar i planificar atemptats i assassinats…
Gerry Adams

Gerry Adams
© Sinn Féin
Política
Polític irlandès.
Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'IRA, malgrat…
Manuel Valls
Política
Polític francès d’origen català.
Fill del pintor Xavier Valls i Subirà , bé que visqué des de molt jove a França i estudià història a la Universitat de París I, no es naturalitzà francès fins el 1982 Ingressà al Parti Socialiste a disset anys, i fou un estret collaborador de Michel Rocard en organitzacions estudiantils Dins del partit, el 1988 fou elegit primer secretari de la Federació Socialista, entre el 1993 i el 1997 fou secretari nacional de comunicació, i els anys 2003-04, de coordinació i del consell nacional Des del 1993 és membre del consell nacional Parallelament a la seva carrera en el partit, ha ocupat…
The Conservative and Unionist Party
Política
Partit polític britànic, successor del Tory Party.
Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…