Resultats de la cerca

Cap de govern 1897-99 i 1901-02, alt comissari de Creta 1906-11 i novament president del consell de ministres, tres vegades, durant la Primera Guerra Mundial, no reeixí en l’intent d’unir tots els partits i posar-los al costat de l’Entesa Presidí un govern d’unió nacional 1926-28 i fou president de la república 1929-35, però dimití davant la decisió de restaurar la monarquia

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 en un…

Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou professor de…

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada,…

D’ètnia dinka , restà orfe a nou anys Gràcies a l’ajut d’uns familiars que l’acolliren pogué estudiar Després d’un intent frustrat d’unir-se a la guerrilla 1962, guanyà una becà i anà als EUA, on es graduà en econòmiques a la Universitat de Grinnell Iowa el 1969 Posteriorment féu estudis d’agricultura a la Universitat de Dar es Salaam, tornà al Sudan i s’incorporà a la guerrilla cristiana i animista del Sud contra el Govern islàmic del Nord El 1983, amb Salva Kiir i altres líders, fundà el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué  líder Després de…

Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont Una conspiració avortada el féu fugir a París 1831 —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne 1832—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito , i el 1841 projectà la creació d’una…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…