Resultats de la cerca

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major…

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs

Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés…

El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos, articles, etc,…

Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions catalanes à l’…