Resultats de la cerca

Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per…

La doctrina del bé comú ha adoptat diversos continguts segons les escoles i les èpoques, però essencialment ha estat elaborada per pensadors de tradició catòlica Plató parla del bé comú en la discussió sobre la justícia social i la justícia en l’estat Per a Aristòtil és el criteri que serveix per a distingir les constitucions correctes de les defectuoses i el més important dels béns, perquè promou el benestar de tots els ciutadans Tomàs d’Aquino, sense haver-lo mai definit d’una manera clara, en fa el punt central de la seva teoria política el bé particular se subordina al bé comú, formalment…

Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…

Bé que tot al llarg de la història hom constata l’existència d’aquestes agrupacions, reflex de les diverses tendències de la societat, no és fins al s XIX, amb l’adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals Superades les teories liberals que propugnaven l’individu aïllat com a únic subjecte polític, les lleis constitucionals recolliren avançat ja el s XX la institucionalització dels partits polítics, bé que precedentment existís el principi de lliure associació política Els partits polítics han evolucionat en el sentit de passar de…

Els mass-media , particularment la televisió, han assolit un paper crucial en la democràcia La percepció social dels líders i les institucions depèn molt de la seva projecció mediàtica, fins al punt que bona part de la mateixa activitat política és comunicació a través dels mass-media

Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…

És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…

Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals

Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985…