Resultats de la cerca

Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté 1919-21 els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme 1922-23 El 1922 fou vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes 1927-30 El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Balears Després fou elegit regidor 1931-33 per l’octubre del 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb…

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34

Sabater, fou secretari de La Igualdad 1918-19 i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1920-21 A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer del 1931 fins al juliol del 1936 fou director d' El Obrero Balear

Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap…

A Catalunya fou dirigent de la Federació d’Organismes Sindicals de la Indústria Gastronòmica FOSIG i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya Arran de la guerra civil, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué el seu treball de cambrer, camp en el qual destacà i aportà la seva experiència Elaborà i publicà els seus coneixements en l’obra El libro de oro del barman Mèxic, 1945 i hi fundà, també, l’Asociación Nacional de Técnicos Gastronómicos 1947

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Republicà, el 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat El 1917 participà en el Bloc Assembleista i tingué una actitud propera al regionalisme Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16, Folklore musical mallorquín 1926

Intentà la restauració de la Universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09

Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial