Resultats de la cerca

Treballà de mestra en diferents collegis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra Collaborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d’Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes…

Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929

Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923

Professor de dret romà a Zúric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura

El 1880 fundà el “Sozialdemokrat” a Zuric, i el 1881 passà a Londres, on fou secretari d’Engels El 1883 fundà a Stuttgart la revista “Neue Zeit”, que esdevingué l’òrgan del partit socialdemòcrata alemany Al congrés d’Erfurt 1891 defensà el marxisme revolucionari contra el revisionisme de Bernstein Al congrés de París 1900 es manifestà contra la participació dels socialistes en els governs burgesos Però a partir del 1903 es mostrà partidari de la via pacífica i parlamentària Del 1905 al 1910 edità la tercera part de Das Kapital de Marx Oposat al bolxevisme, fou durament atacat per…

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté…

Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…

Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…