Resultats de la cerca

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…

Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…

Representant dels interessos dels grans terratinents, defensà les prerrogatives reials per sobre del poder parlamentari i els privilegis de l’Església anglicana Ocupà el poder del 1710 al 1714 La instauració de la dinastia dels Hannover comportà la pèrdua de la seva influència, en ésser acusat pels whigs de defensar els Stuart, i romangué apartat del poder durant la resta del segle XVIII, fora dels períodes en els quals Jordi III utilitzà el seu suport per intentar de restaurar la prerrogativa règia i intervenir directament en el govern del país La reacció que es produí a la Gran…

Fill d’un militar valencià i de mare catalana, cresqué en un ambient d’exaltació patriòtica Ingressà al cos de policia poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, que el sorprengué a Barcelona, on féu d’informador dels franquistes Detingut el 1938 i torturat en una txeca, fou acusat de pertànyer a la cinquena columna i condemnat a mort, pena que li fou commutada per 15 anys de presó Després de fugar-se passà a la zona franquista, i el 1941 comandà la Brigada Político-Social a Barcelona, des de la qual protagonitzà la persecució i la repressió de l’…

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les normes de…