Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
capmall
Militar
Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit i de l’esquena del guerrer, i que queia com una esclavina o museta.
De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat
barreta
Història
Militar
Casc semblant a la celada, que podia anar combinat amb el capmall; apareix en documents catalans entre els anys 1415 i 1440, aproximadament.
arc

Arc utilitzat en tir esportiu
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva, formada per una verga, generalment de fusta o d’una matèria elàstica, i una corda tibant fixada als dos caps.
Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc
militar
Militar
Persona que professa la milícia.
A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i…
ciutadella

Ciutadella de Copenhaguen
© VisitDenmark
Militar
Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.
La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La ciutadella de la…
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…
Santa Eugènia de Ter

Església parroquial de Santa Eugènia de Ter
© Geribrenda
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), situat al llarg de la carretera que connecta Girona amb Anglès, passant per Salt.
L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV…
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè no és…