Resultats de la cerca

S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar

Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri

El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes hom hi bastí un parc públic però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament i deficientment urbanitzat

Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb…

L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…

Format a partir de la fi del s XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del XIX

Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies…

Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la desaparició d’una…