Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Can Tries
Barri
Barri del municipi de Gavà (Baix Llobregat), format durant els anys cinquanta vora la riera de Sant Llorenç, al límit amb els termes de Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
Fou construït a principis dels vuitanta com a barriada de treballadors per l’empresa Tiursa Pren el nom de l’antiga masia de can Tries, que és adossada l’esmentada església de Santa Maria
Sant Ildefons
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1 000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació…
les Oliveres
Barri
Barri perifèric i obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al sector muntanyós del NE del centre urbà.
És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h
el Maresme
Barri
Barri industrial de Barcelona, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
És format per un grup de cases de planta baixa, existents ja els anys trenta, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d’inundacions La població precedeix, en general, de les onades immigratòries
Ègara
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Terrassa, al NE de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona
la Consolació
Barri
Barri industrial del municipi de Cercs (Berguedà), a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació, al peu de la carretera C-16 (antiga C-1411).
Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s XIII El topònim de Fígols de les Mines correspon exactament al nucli que…
Sant Oleguer
© JoMV
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al SE del nucli urbà, prop del Ripoll.
Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde JM Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu tancades els anys seixanta El 1971 hom hi installà el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un collegi dels salesians Al costat, al setembre del 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de…
el Port de Sagunt
Barri
Barri marítim de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre), situat al S de la desembocadura del Palància.
Té el seu origen en installacions portuàries creades a partir del 1907, tres quilòmetres al nord del Grau de Morvedre port tradicional de la ciutat, que ha desplaçat, per a l’embarcament del mineral de ferro de Sierra Menera Aragó, traslladat a través d’un ferrocarril de via estreta, de 205 km de llargària, des d’Ojos Negros Aquesta primera activitat fou continuada amb la creació d’una planta d’enriquiment del mineral La presència del ferro i del port fou aprofitada per a una planta siderúrgica que la Companyia Siderúrgica del Mediterrani posà en activitat el 1923 La població, inicialment…
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
Sant Andreu de Palomar
Barri
Barri (andreuencs o santandreuencs) de Barcelona, antic municipi del pla de Barcelona, annexat al de la ciutat el 1897.
És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi havia hagut…