Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
tabes dorsal
Patologia humana
Forma de neurosífilis caracteritzada per una degeneració selectiva de les arrels posteriors dels nervis raquidis i dels cordons posteriors de la medul·la.
Clínicament es presenta com uns dolors fulgurants a les cames, abdominals, etc, trastorns genitourinaris, atàxia que és el símptoma principal i trastorns de la reflectivitat, amb atròfia muscular
quelicerats
Aracnologia
Subembrancament d’artròpodes caracteritzats pel fet de tenir el cos format per un cefalotòrax i un abdomen (fusionats en els àcars) i posseir típicament sis parells d’apèndixs articulats (un de quelícers, un de pedipalps i quatre parells de potes locomotores), tots al cefalotòrax.
No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes
perforació
Patologia humana
Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent
tiatirins
Entomologia
Subfamília d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters integrada en la família dels drepànids.
Es diferencien dels drepanins per l’aspecte de noctúid tenen òrgans timpànics abdominals De les dues-centes espècies existents, una quinzena són europees, de les quals vuit habiten als Països Catalans Hom els coneixia també pel nom de cimatofòrids
brida
Patologia humana
Adherència patològica en forma de filament o membrana que s’estableix, generalment, a conseqüència d’algun procés inflamatori.
Són freqüents les brides traumàtiques, originades especialment per cremades les brides abdominals, sovint secundàries a una estrangulació quirúrgica, que poden donar lloc a una estrangulació intestinal, i les brides que s’estableixen entre el fetus i l’amni, responsables de malformacions greus
pselàfids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que inclou espècies de talla petita o molt petita, de cos allargat i de color marró lluent.
Les antenes tenen de 5 a 11 artells i els palps són molt grossos els èlitres, curts, no cobreixen les tergites abdominals, que són més o menys soldades Són muscícoles o saproxilòfils i habiten en llocs humits, bé que alguns són cavernícoles o endogeus
timpà
Anatomia animal
Entomologia
Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes format per una fina membrana que comunica per una cara amb l’exterior i per l’altra amb l’acabament d’una tràquea, a l’inici de la qual hi ha unes cèl·lules fonoreceptores.
En els ortòpters hi ha dos timpans, un per banda, bé en els primers segments abdominals, bé en cadascuna de les bases de les tíbies anteriors En les cigales són situats al segon segment abdominal, al costat dels òrgans sonors També n'hi ha en alguns lepidòpters
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
abortiu
Farmàcia
Substància que provoca l’aborció.
Alguns abortius, com la policarpina, la quinina o l’ergotamina, provoquen el despreniment de l’embrió o del fetus per contracció intensa de la matriu d’altres, com els extrets vegetals que contenen principis molt actius, el provoquen causant contraccions abdominals violentes o diarrees fortes Els abortius solen tenir secundàriament efectes tòxics, la qual cosa els fa desconsellables i perillosos