Resultats de la cerca

Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant

Dirigí l’escola d' Edessa 437-457 Promotor de la doctrina de Teodor de Mopsuèstia i molt amic del bisbe d’Edessa, Ibas, fou destituït pel successor d’aquest, amb l’acusació de nestorianisme Fugí 457 a Nisibis , on fundà una escola teològica, que regí fins a la mort Escriví més de 350 poemes memre i madraše , molts dels quals passaren a la litúrgia siríaca

Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV

Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ

Involucrat en la mutilació d’estàtues divines i en la profanació dels misteris eleusins l’any 415, visqué exiliat d’Atenes fins el 403 En el discurs Sobre els misteris 399 refutà definitivament l’acusació d’impietat Hom li atribueix també els discursos Sobre el retorn, obra feta durant l’exili, i Sobre la pau , amb motiu de la guerra amb Esparta el 391 La seva oratòria, que segueix l’estil sobri de l’escola àtica, cau sovint en la monotonia i en les repeticions

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre

La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838