Resultats de la cerca

Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779

Creador de l’anomenada escola de Bagdad síntesi de l’art xinès, paleocristià i persa, conjuminà magistralment el realisme amb el simbolisme Són famoses les 96 illustracions dels māqāmāt d’al-Ḥarīrī 1237 i les 99 del poema èpic Sāhnāmeh de Firdawsī

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Deixeble de Fontana, des del 1562 restà a Itàlia, on era conegut per Dionisio Fiammingo Treballà a Roma amb Sabatini i Vasari Fundà 1574 una acadèmia a Bolonya Estilísticament conjuminà les tradicions flamenques i el rafaelisme en un particular manierisme, com en La Mare de Déu i Sant Antoni Bolonya i Les noces de Santa Caterina Roma

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Fou deixeble i amic de Dürer, a l’obrador del qual treballà com a oficial vers 1502-08 A Friburg de Brisgòvia féu el políptic de l’altar major de la catedral 1512-17, la seva obra més important Estigué relacionat amb el grup d’humanistes d’Estrasburg en moltes de les seves obres s’expressà amb un erotisme robust, i conjuminà el culte renaixentista al nu amb un simbolisme morbós d’arrel germànica, cosa que el fa un dels millors representants del manierisme alemany Cap als darrers anys de la seva vida pintà obres com La mort i les edats de la dona ~1540, Museo del Prado i Les set edats de la…

Fou monjo de Montserrat des del 1826, però després dels fets revolucionaris del 1835 residí gairebé sense interrupció en diversos monestirs d’Itàlia, on, no abans del 1866, enllestí el poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i que toqués de prop la nació catalana» Bé que el poema era presentat, en contrast amb El…

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria s I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica tardana…

Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…

Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, en la qual ocupà diversos càrrecs Portà el Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics Conjuminà la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la Passió Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i en la qual es reservà el paper d’Isaac Fou representada fins el 1545,…