Resultats de la cerca

Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

Infant prodigi, el 1942 als onze anys guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón 1955, Madrid 1959, Torremolinos 1961 i Mallorca 1965 En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer taulell de l’equip…

Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca ,  Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…

El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i literària i en la història de l’educació Feu…

Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica 1860, projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni Marí i Ribas…

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en…

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…

Actuà en el camp social de caràcter catòlic Poeta, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic 1904 altres poesies seves foren recollides a Lectura Popular És autor també del drama La vinguda del Messies