Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
subscripció
Economia
Recull d’adhesions a una iniciativa o dels fons necessaris per a sostenir-la.
Generalment hom l’obre en ocasió de calamitats públiques, erecció de monuments, etc
Sebastià Torres i Planas
Història
Polític.
Organitzador i president de la Lliga de Defensa Comercial i Industrial, a través de la qual arribà a l’actuació política el 1898 Després de signar el manifest de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja i el missatge posterior a la Reina Regent al novembre del 1898, encapçalà el moviment del Tancament de Caixes contra la llei de Fernández Villaverde del juny del 1899 Posteriorment participà en les reunions fundacionals de la Lliga Regionalista del 1901 i fou un dels components de la candidatura dels quatre presidents que triomfà a Barcelona
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera i per als…
Camilo García de Polavieja y del Castillo
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació catalana amb l’…
Rita Barberà i Nolla
© Comissió Europea
Política
Política.
Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…
bàdminton
Federació Catalana de Bàdminton
Bàdminton
Esport de pilota practicat per dos jugadors o dues parelles de jugadors que consisteix a colpejar un volant amb una raqueta i fer-lo passar per sobre d’una xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.
La pista de joc, dividida en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçada, fa 13,40 m de llarg i 5,20 m d’amplada 6,10 m en els partits de dobles Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg El volant és un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes volant o shuttlecock i de 5 g de pes Es creu que l’origen dels jocs amb volant es troba a l’antiga Grècia Des d’allà, es propagaren fins a la Xina, l’Índia i Siam actual Tailàndia L’antecedent més conegut del bàdminton és un joc popular que es practicava…
Santiago Albertí i Gubern
Historiografia catalana
Llicenciat en dret, escriptor, periodista circumstancial, editor, traductor i distribuïdor de llibres.
El 1961 publicà el Diccionari castellà-català, català-castellà , i alguns anys més tard, el seu Diccionari de la llengua catalana 1975 Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa 1980 La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Albertí fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels…
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…
Pere III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d’Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença, però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…
,