Resultats de la cerca

Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…

Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis

Un dels artistes més innovadors dins del panorama musical de l’Estat espanyol, fou pioner en la pràctica de la música electroacústica Començà els estudis musicals a Las Palmas, on fou alumne de Luis Prieto El 1945, a Barcelona, assistí a les classes de Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall, i més tard amplià els estudis a Madrid, on formà part de la Generació del 51 Fou en aquesta darrera ciutat on, per mitjà del compositor xilè Pablo Garrido, entrà en contacte amb el dodecatonisme Durant els anys cinquanta i seixanta estudià successivament a París, Ginebra i Darmstadt, i es decantà per…

Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música instrumental com vocal per a cor o…

La seva formació es dividí entre la música, concretament el piano, i els estudis de ciències socials a la facultat de ciències polítiques de Madrid Vinculada a l’art conceptual, la seva activitat artística està bàsicament centrada en la realització d’installacions que conceben l’espai com a entorn i l’espectador com a receptor, a través de la problemàtica de la identitat de l’ésser humà com a ésser individual i els seus vincles socials El 1997 presentà La fosca del mirall a les sales de Can Palauet, a Mataró L’any 1998 realitzà el projecte La mirada del testigo El acecho del guardián , amb…

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa…

Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà també l’…