Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
estil d’Oliva-Llíria
Arts decoratives
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915) a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica.
És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric
Josep Escrig i Martínez
Història
Història del dret
Advocat i erudit.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó 26 mesos el 1836 fou obligat per les tropes carlines a passar a València, on començà, el 1840, la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual dedicà l’obra Se'n féu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887 per una societat de literats sota la direcció de Constantí Llombart, la…
Josep Escrig i Martínez
Historiografia catalana
Advocat i lingüista.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València i fou jurisconsult a la casa del duc d’Alba Fou empresonat a València 1823 durant 26 mesos per les seves idees liberals, i hagué d’abandonar la seva casa 1836 quan les tropes carlines de Cabrera envaïren Llíria La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario Valenciano-Castellano , conclòs deu anys després i publicat 1851 sota els auspicis de la Reial Societat Econòmica d’Amics del…
Josep Ignasi Rodilla i Gil
Basquetbol
Jugador professional i entrenador valencià de bàsquet, conegut com Natxo Rodilla.
El 1991 va començar la seva carrera al CB Llíria, a la seva ciutat En 1994 va fitxar pel València Bàsquet, on va desenvolupar les seves millors campanyes, i hi restà fins al 2003 Els seus últims tres anys va militar al Lleida i l’Scandone i la Virtus de Bolonya italians Amb el València Bàsquet va aconseguir els seus millors èxits esportius, com la Copa del Rei del 1998 on va ser nomenat jugador més valuós de la final i la Copa ULEB del 2003 Amb la selecció espanyola de bàsquet va aconseguir la medalla de plata a l’Eurobàsquet de França del 1999 Un cop es va retirar, el 2006,…
Josep Escrig i Martínez
Literatura catalana
Lexicògraf i erudit.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Liberal, fou empresonat entre el 1829 i el 1831 El 1840, a València, començà la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual dedicà l’obra Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887, sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més de ser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana
Ignasi Llàcer Sornosa
Futbol
Futbolista.
Migcampista, ingressà al FC Barcelona 1940-42 procedent del València Disputà 20 partits amb el Barça, marcà un gol i guanyà la Copa 1942 Regresà al València, on es retirà el 1946
Miquel Asensi i Martín
Música
Compositor.
La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama
,
Manuel Silvestre i Montesinos
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia
Manuel Galduf i Verdaguer
Música
Director d’orquestra valencià.
Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en concerts i…
Vicent Pérez i Jorge
Música
Compositor valencià.
Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina