Resultats de la cerca

Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…

Hi ha l’estació de ferrocarril

En foren els impulsors i fundadors els pintors Pierre Brune  i Frank Burty Haviland , a partir d’un important fons d’obra d’artistes contemporanis, molts d’ells amics seus, alguns dels quals havien fet estades a la vila Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Manolo Hugué, Marc Chagall i Pau Gargallo, entre d’altres Brune en fou conservador des dels inicis fins a la mort, i el succeí Burty fins el 1961 El desembre del 1993 s’inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte dels arquitectes Jaume Freixas i Philippe Pous, que comportà que tripliqués la seva superfície…

S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII

El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada

En la primera etapa era de periodicitat trimestral i bilingüe, i es proposava de refer l’escola artística de Ceret Entre d’altres, hi collaboraren Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Manolo Hugué En la segona etapa s’edita exclusivament en català, la periodicitat és anual i la seva publicació és a càrrec del Centre Cultural Català del Vallespir Té com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana Fora de la Catalunya Nord, des del 2008 es difon també en algunes llibreries de Girona, Figueres i Barcelona

Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la Guerra Civil de 1936-39 Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre” Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…

Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret

Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent