Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
pedrera
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
curses tradicionals
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…
hípica
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
aixecament de l’alt Llobregat
Història
Insurrecció organitzada per grups anarquistes relacionats amb la FAI (gener del 1932), al Bages i al Berguedà, especialment a Manresa, Cardona, Balsareny, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Fígols, Berga i Gironella.
Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes deportaren a Fernando Poo —i després a Bata— 108 anarquistes…
bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…
Parc Fluvial del Llobregat
Museologia
Projecte de desenvolupament promogut pel consorci del mateix nom, creat el 2003, que treballa per fomentar turísticament i econòmica el territori de les colònies tèxtils del Llobregat, des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages), i per preservar-ne el patrimoni natural, històric i cultural.
Abasta un territori en el qual podem trobar divuit fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir a la segona meitat del s XIX El 2006 es va inaugurar la restauració de la Torre de l’Amo de la colònia Viladomiu Nou, reconvertida en un centre d’interpretació de la vida quotidiana a les colònies industrials i en la seu del consorci
castell
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf Els Pinós mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…