Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
àcid succínic
Química
Àcid dicarboxílic saturat, inicialment obtingut per destil·lació de l’ambre.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en l’aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 185°C i bullen a 235°C amb deshidratació donant l’anhídrid Hom l’obté industrialment per la fermentació del tartrat amònic És emprat en la preparació dels seus derivats i en la síntesi de polièsters
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal…
ambreïna
Perfumeria
Colesterina extreta de l’ambre gris, del qual és un dels principals constituents.
Emprada en perfumeria
resina
Química
Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, grogues o brunes, transparents o translúcides, solubles en l’èter, l’alcohol, el benzè i el disulfur de carboni, i insolubles en l’aigua.
Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals…
catxalot
![](/sites/default/files/media/FOTO3/catxalot_catxalot.jpg)
Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
ambrita
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil, de composició molt semblant a la de l’ambre, però sense àcid succínic.
Es presenta en masses amorfes de color gris groguenc, translúcid i insoluble en alcohol, èter, etc És abundant a Nova Zelanda
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
amontillat
Enologia
Tipus de vi generós de Xerès, semblant als de Montilla, de color d’ambre, que amb l’envelliment s’enfosqueix.
La graduació oscilla entre 16 i 18°, però pot arribar a 20°, i fins a 24° en casos excepcionals
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova,…
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…