Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona…
bisbat d’Eivissa
Demarcació de l’Església catòlica, amb seu a la ciutat d’Eivissa, que comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.
Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
Tretzevents
![](/sites/default/files/media/FOTO/Tretzevents.jpg)
Exemplar num. 902 de la revista Tretzevents (novembre del 2011)
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal per a infants creada el 1951.
Publicada inicialment amb el nom de L’Infantil pel seminari de Solsona amb l’aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón , en fou el primer director Climent Forner Des del 1963 agafà nou impuls i, radicada a Barcelona, fou dirigida durant molts anys pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach Publica còmics, contes, notes històriques, etc, per a infants Entre els dibuixants que hi collaboraren hom pot esmentar Picanyol , Rué, Ivà , Perich , Clavé , Asensio , Boada, etc Publica també historietes estrangeres L’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de…
Amics de l’Art Vell
Arquitectura
Associació fundada a Barcelona el 1929, amb l’objectiu de defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya.
Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per les entitats barcelonines Círcol Artístic, Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya i Foment de les Arts Decoratives Presidit per Pere Bosch i Gimpera, el comitè de direcció estigué integrat, entre d’altres, per Cèsar Martinell, Manuel Trens, Feliu Elias i Ramon Puig La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell Entre els edificis que restaurà o collaborà a fer-ho, cal esmentar…
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al s XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del…
El Temps
Portada d’un exemplar d'El Temps (8-I-1996)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari català d’informació general publicat a València des del 1984.
És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència i tecnologia…
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Historiografia catalana
Biblioteca situada, des del 1964, al primer pis de l’edifici del Seminari de Barcelona, al carrer de la Diputació on tenia la seu des del 1924, abans que no fos traslladada a la Biblioteca de Catalunya arran de l’esclat de la guerra civil.
Desenvolupament enciclopèdic El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del s XVI i més de 100000 volums de…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
Institut Internacional d’Estudis Borgians
Institució creada l'any 2000 dedicada a l'estudi dels Borja.
N'és el secretari Climent i Corberà, Eliseu , i té la seu a l'edifici Octubre de València Té com a activitats principals l’estudi i la difusió dels membres d'aquesta família valenciana, central en la història dels Països Catalans i europea del Renaixement, tant pel que fa a la documentació factual com a la projecció en l'imaginari collectiu Acull material de caràcter divulgatiu i també especialitzat Pel que fa al primer, cal esmentar les seccions de Filmografia i Rutes, sèrie d’itineraris històrics que ressegueixen la presència històrica i artística dels Borja En l'especialitzat…