Resultats de la cerca

La podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions de les corts esmentades o bé tots els procediments que concernissin afers de gràcia o justícia fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment Aquest sistema fou utilitzat com a norma política per tal de fer pressió damunt el rei sobre un problema particular amb l’amenaça de tenir inactives les corts àdhuc setmanes

A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…

Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del s X

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica

Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…

Proclamava la seva adhesió al manifest imperial del tsar Nicolau II del 17 d’octubre de 1905 Fundat pel novembre del 1905, fou dirigit per l’industrial moscovita Aleksandr Gučkov i li feien costat gent de professions liberals, homes d’afers i buròcrates Propugnava un poder legislatiu amb poder real, però insistien que el tsar havia d’ésser l’únic responsable del poder executiu Els octubristes s’oposaren cada vegada més al govern i acabaren per unir-se als kadety constitucionals demòcrates en el bloc progressista del 1915, en el qual propugnaren una direcció més progressista al…

En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII