Resultats de la cerca

El moviment arribà a l’Estat espanyol amb més de vint anys de retard Les primeres formacions emmarcades en aquest estil foren Los Elegantes, Panic Speed i els catalans Matamala

Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

Fou fundat l’any 1980 al si de l’Agrupació Popular Bombers per Francisco Sobrino, Pedro Matamala i Agustí Paniagua, entre d’altres L’any 1986 organitzaren els Campionats d’Espanya i del Món de Ciclisme de Bombers al Parc de Montjuïc Des del 1985 organitzen la Marxa de Bombers, prova cicloturista que cobreix el trajecte Vitòria-Barcelona en quatre dies Alguns dels seus membres van cobrir la marxa de gran fons internacional París-Brest-París 1983

Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…

Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…