Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant…
Les Metamorfosis
Obra d’Ovidi, en la qual són ordenades, en 15 llibres que comprenen més de 12 000 hexàmetres, unes 250 faules mitològiques.
El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges,…
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
sentit
Bíblia
Cadascuna de les maneres que la tradició cristiana distingeix de la interpretació de la Bíblia (exegesi).
Les més comunes són les corresponents al sentit literal , o històric , a l' allegòric , o espiritual , al ple i a l' acomodatici La pràctica pastoral i la teoria de la interpretació recolliren des de l’antigor dos corrents principals un, d’origen jueu, conegut amb el nom de midraš, i un altre, d’origen grec, l' allegoria , que els mestres alexandrins usaren també per a interpretar els mites pagans Del corrent del midraš , heretat a través del Nou Testament, la interpretació cristiana aprengué el sentit de la unitat de tota la història de la salvació, la qual cosa permetia de veure en les…
corografia
Geografia
Part de la geografia
que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.
El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la…
quaderna via
Literatura
En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins (vers alexandrí), dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.
És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV
Lucrècia
Literatura catalana
Tragèdia en cinc actes de Joan Ramis.
Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…
Les irreals omegues
Literatura catalana
Llibre de J.V. Foix que recull tretze poemes escrits des del 1922 i publicat l’any 1949.
Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament…
Un viatge d’hivern
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Antoni Marí, publicat el 1989.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre és una estilització de l’experiència poètica a través del motiu del viatge travat per la tradició stilnovista i petrarquesca Sobre el fons biogràfic d’un jo que explora en l’hivern el seu dolor i la seva experiència de la mort, se’ns explica la transformació de la paraula en oblit i ombra De manera que el sentiment s’ordena a partir del model de Dant a la Vita nuova el viatger que arriba d’un camí apartat, perdut en les ombres, experimenta el fred de l’hivern, o el glaç del llenguatge No és, però, un cant de joventut, sinó un plany, un text que es…