Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
argonauta
Literatura
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la recerca del velló d’or.
Els més famosos foren Hèracles, els Dioscurs i Orfeu Per inspiració d’Atena, Argos construí la nau, la primera que havia de travessar les mars Els argonautes s’embarcaren a la Tessàlia i, després de passar molts destrets, arribaren a la Còlquida, el rei de la qual retenia el velló Jàson hagué de suportar dures proves, però hi reeixí ajudat per Medea El retorn a la pàtria fou també molt contrariat La llegenda, anterior en part a l' Odissea , originà un cicle literari Amb el títol de Les Argonàutiques , Apolloni de Rodes escriví en grec, al segle III aC, un poema èpic molt erudit, on narrava l’…
mitja edat
Sociologia
Època de la vida intermèdia entre la joventut i la vellesa; sol ésser comptada entre els quaranta anys i els cinquanta-cinc.
Argo
Mitologia
Nom de la nau amb què Jàson i els seus cinquanta-cinc companys (els argonautes) emprengueren la recerca del velló d’or.
cinquanta
El nombre cinquanta, 50.
Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc
Esterházy
Música
Família aristòcrata hongaresa de mecenes musicals.
El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-…
conquesta de Mallorca
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
música d’Anglaterra
Música
Música desenvolupada a Anglaterra.
El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…
sardana
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de…
música de Noruega
Música
Música desenvolupada a Noruega.
Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…