Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
compostel·là | compostel·lana
jacint de Compostel·la
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada del quars, d’un color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o bé en grups.
N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper
música de Santiago de Compostel·la
Música
Música desenvolupada a Santiago de Compostel·la (Galícia).
La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Codex Calixtinus
Manuscrit il·luminat escrit a mitjan segle XII que la tradició atribueix, falsament, al papa Calixt II.
Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen el còdex…
Codex calixtinus
Música
Manuscrit del segle XII conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.
El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa També hi figura una collecció de trops i conductus , alguns dels quals polifònics La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-una peces…
creuer
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
Estatut d’Autonomia de Galícia del 1938
Dret
Llei d’autonomia atorgada a Galícia per la República Espanyola l’1 de febrer de 1938 en sessió de corts celebrada a Montserrat.
En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència
atzabeja
Art
Mineralogia i petrografia
Varietat de lignit negre, lluent, molt compacte, susceptible de poliment.
És molt difícil de tallar a causa de la seva fragilitat però fou molt usada per a fer objectes amb finalitats màgiques i curatives Els treballs en atzabeja es localitzen a l’època medieval a Whitby Anglaterra i a Santiago de Compostella, on entre els ss XIII i XVI florí una indústria que proveïa els romeus d’objectes de record Posteriorment l’ús de l’atzabeja s’ha limitat a objectes d’indumentària ornamental botons, penjolls, etc
estil Isabel
Modalitat del gòtic tardà, amb elements mudèjars i renaixentistes, sorgida a Castella a l’època dels Reis Catòlics i que durà fins al primer quart del s XVI.
Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina