Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
marquesat de Moret
Història
Títol concedit el 1913 a Mercedes Moret y de Beruete en memòria dels serveis prestats a l’estat pel seu pare, Segismundo Moret y Prendergast
.
Ha passat als Bastida i als Cavestany
castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat
Unió Socialista de Catalunya
Partit polític
Formació política constituïda al juliol de 1923 a Barcelona, impulsada per integrants de la Federació Catalana del PSOE i republicans catalanistes sota el lideratge de Gabriel Alomar, Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret i Josep Comaposada, amb l’objectiu de promoure una organització socialista específicament catalana.
Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…
Justícia Social
Setmanari
Setmanari socialista en català aparegut a Barcelona del 3 de novembre de 1923 al 20 de març de 1926.
Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "
Vida Nova
Publicacions periòdiques
Revista cultural i de pensament polític publicada a Montpeller, trimestralment, en 1954-78 per M.Guinart i dirigida per M.Roqueta.
Per bé que se subtitulà occitanocatalana, hi predominà la llengua catalana Hi collaboraren, entre d’altres, Batista i Roca, Trueta, Guiter, Tasis, Serra i Moret, Triadú, Lafont, Pessamessa, Camproux, etc Cal destacar-ne les cròniques de les diverses regions dels Països Catalans
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol
Meridià
Setmanari
Setmanari català de literatura, art i política, editat a Barcelona del 14 de gener de 1938 al 14 de gener de 1939.
Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic “Mirador” Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment
Veu Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada mensualment a la ciutat de Mèxic entre els anys 1958 i 1963.
Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…
Treball
Periodisme
Periòdic quinzenal i després setmanal publicat a Barcelona de l’1 de gener al 13 de desembre de 1930, continuador de L’Andreuenc
.
Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el…
Diari de Vic
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari publicat a Vic de l’1 de maig de 1930 al 5 d’octubre de 1934.
Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens, Manuel…