Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
valencià
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat al País Valencià; català meridional.
La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis…
valencià | valenciana
Gentilici
Habitant o natural de la ciutat de València o del País Valencià.
València
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona del setembre del 1913 al del 1914, com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.
N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
dret valencià
Dret català
Ordenació jurídica privativa del País Valencià.
Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…
Pamesa València
Esport general
Club de basquetbol de la ciutat de València fundat el 1986, arran de la secessió de la secció de bàsquet del València CF.
El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000
València Cultural
Publicacions periòdiques
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià, publicada a València del 1960 al 1964.
Fundada per Vicent Badia i Marín, que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià
Govern Valencià
Òrgan col·legiat que al País Valencià ostenta la potestat executiva i reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu La seu és a la ciutat de València
Valencia-fruits
Setmanari
Setmanari en llengua castellana que hom publica a València des del 15 de juny de 1962.
Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina