Resultats de la cerca

Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges

La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc,…

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…

Situació i presentació El municipi de Siurana, d’una extensió de 10,55 km 2  és emplaçat a la plana alluvial de l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i de la Muga El terme confronta a septentrió amb els de Vilamalla i Fortià, a ponent amb el de Garrigàs, a migdia limita amb els de Palau de Santa Eulàlia i Torroella de Fluvià, i a l’E amb el de Riumors A part el cap de municipi, el poble de Siurana, hi ha el veïnat i antic lloc de Baseia, els masos de la Brava i el veïnat de la Ribera El territori és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites…

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…