Resultats de la cerca

Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

En serien trets característics, entre altres, l’ús gairebé exclusiu d’Elohim en lloc de Jahvè, la designació dels habitants de Canaan com a amorreus  i del Sinaí com a Horeb respecte a la tradició jahvista , l’elohista accentua la transcendència de Déu les teofanies, per exemple, s’esdevenen mitjançant àngels i té un sentit ètic més depurat

La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i…

Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que…

De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme una…

La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…

La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren…