Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
èster metílic
Química
Compost químic orgànic produït per una reacció d’esterificació d’olis o greixos.
Aquest procés provoca la substitució del glicerol dels triglicèrids èsters de tres cadenes d’àcids grassos unides a una molècula de glicerol per metanol, a causa de la formació de tres molècules de metilèster i una molècula de glicerina L’èster metílic d’olis vegetals és el component del biodièsel
éster nítric
Química
Cadascun dels productes d’esterificació dels alcohols per l’àcid nítric.
Els monoèsters, que tenen la fórmula general es presenten en forma de líquids incolors o més densos que l’aigua, els quals són obtinguts per l’acció d’una mescla sulfonítrica sobre els alcohols, segons la reacció Els èsters nítrics dels polialcohols, com també els de la cellulosa, són sovint emprats com a explosius
èster de Harden-Young
Bioquímica
Èster fosfòric de la fructuosa que constitueix una de les primeres etapes de la glucòlisi.
nipagin
Alimentació
Substància microbiostàtica, que a dosis del 0,4% detura el creixement del bacteri Staphylococcus aureus
.
En certs casos és usat com a additiu
glafenina
Farmàcia
Química
Fàrmac analgèsic sintetitzat l’any 1964.
Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria
cocaïna
Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
hexosafosfat
Bioquímica
Èster fosfòric d’una hexosa.
Entre els més freqüents hi ha la glucosa-1-fosfat èster de Cori, que intervé en la degradació de la glucosa glucòlisi, la glucosa-6-fosfat èster de Robinson, que es produeix per isomerització de la glucosa-1-fosfat, i la fructosa-1-fosfat èster de Neuberg i la fructosa-1,6-difosfat èster de Harden-Young, que constitueix etapes prèvies en la fotosíntesi