Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
albertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al patacó, moneda dels Països Baixos feta encunyar al començament del s XVII pels arxiducs d’Àustria, Albert i Isabel.
baix d’Alberti
Música
Acompanyament format per grups de quatre notes que constitueixen acords arpegiats d’un mateix dibuix melòdic, del qual varien els intervals segons l’acord (per exemple: do-sol-mi-sol, re-sol-fa-sol, etc)
.
El nom li ve del gran ús que en féu Domenico Alberti en els sonates de clavecí També es troba, molt sovint, en les de Haydn i en les de Mozart
baix d’Alberti
Música
Tipus d’acompanyament molt utilitzat en les obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar arpegis (arpegi) en una mateixa fórmula rítmica, on l’ordre d’execució de les notes és d’inferior, superior, mitjana i superior.
Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises
menúrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i estret i (els mascles) setze timoneres.
Comprèn dues espècies Menura novae-hollandiae i Menura alberti
ocell lira
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Nom donat a les dues espècies d’ocells de la família dels menúrids, de l’ordre dels passeriformes.
L' ocell lira superb Menura novae-hollandiae és d’un color marró cendrós, vermellenc a les ales, i els mascles presenten una cua de 60 cm amb les dues rectrius externes més amples i corbades en forma de lira L' ocell lira d’Albert Menura alberti és més vermellós i la cua no té forma de lira Ambdues espècies habiten a les selves orientals d’Austràlia
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…
Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…