Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Fulda
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
És nucli industrial, centre comercial i seu episcopal La catedral barroca del segle XVIII és construïda al lloc de l’antic monestir i conserva la tomba de sant Bonifaci L’abadia benedictina, fundada el 744 per Sturmi, deixeble de Bonifaci, de primer com a centre missioner, tingué una florida cultural molt notable, amb l’escola monàstica i la biblioteca conservada encara, rica en còdexs medievals Fulda fou elevada a bisbat el 1752 i l’abat esdevingué bisbe príncep de l’imperi De les antigues construccions resta l’església rodona de Sant Miquel ~820 A Franenberg hi ha…
gonfanoner
Història
Dignitat o càrrec donat per l’Església a prínceps i a alts personatges, delegats per a custodiar el gonfanó de l’Església romana.
Alguns reis de Catalunya-Aragó tingueren aquest privilegi Jaume II des del 1295, després de l’acord d’Anagni amb Bonifaci VIII
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist
jutge conservador
Història del dret canònic
Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
Els jutges conservadors foren creats per Bonifaci VIII i reberen només regulacions en llur activitat de Gregori XV i Innocenci X Aquesta institució fou reformada el 23 d’abril de 1762 per Climent XIII, el qual posava certes limitacions quant als ordes religiosos la recull el Codi de dret canònic
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a…
annata
Història
Dret canònic
Cessió obligada a la Santa Seu de les rendes que determinats benifets o càrrecs eclesiàstics produïssin el primer any de llur concessió.
Vigent ja des del s VI, Joan XXII la imposà a França, Irlanda i Anglaterra, i Bonifaci VIII a les provisions de totes les seus episcopals i abadies la cúria papal d’Avinyó n'incrementà cada vegada més la percepció Fou objecte d’impugnació i protestes en els concilis de Pisa 1408, Constança 1414 i Basilea 1431 A Espanya fou suprimida pel concordat de l’any 1753 Un sistema similar fou aplicat també pels reis
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
marquesat de Saluzzo
Història
Marquesat creat al s XII al territori comprès entre el riu Po, els Alps i la Stura.
Provinent de la part de les possessions de Bonifaci, marquès del Vasto, heretada pel seu fill Manfred, el primer que prengué el títol de marquès fou el fill d’aquest, Manfred II 1175-1215 Manfred III 1215-44 esdevingué, en part, vassall de Savoia Al s XIV s’hi produïren diversos conflictes interns i invasions, però sota Tomàs III 1396-1416 destacà per la seva vida cultural Cobejat per Savoia, a la darreria del s XV s’alià amb França El 1549 passà al Delfinat i, més tard, a Savoia 1598
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament s VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona s X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina