Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Pisces
Astronomia
Darrer signe del zodíac.
En temps d’Hiparc contenia la constellació zodiacal del mateix nom, però actualment, com a conseqüència de la precessió dels equinoccis, conté la constellació d’Aquari
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
precessió dels equinoccis
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
magnitud aparent
Astronomia
Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala,…
sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…
zodíac
Esoterisme
Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals.
El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini , Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d' Àries , i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre dels…
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al s III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc s II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu s II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…
catàleg astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc…
pisistràtide
Patronímic que indica els descendents de Pisístrat, tirà d’Atenes, i en concret els seus fills Hípies i Hiparc.