Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
lerrouxisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…
La Rambla
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a La Campiña.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades Hi nasqué el polític republicà Alejandro Lerroux
casa del poble
Entitats culturals i cíviques
Institució política, cultural i recreativa creada pels socialistes belgues.
Fou introduïda per primera vegada als Països Catalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament fou la primera, també, de l’Estat espanyol, i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical Es difongué aviat a diverses poblacions dels Països Catalans A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres eren 20 el 1935 de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats, especialment durant la Segona República El 1919…
blasquisme
Història
Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco i Ibáñez
i el seu diari El Pueblo
, i individualitzat cap al 1896, arran de l’ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall.
El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…
republicanisme
Història
Política
Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…
el Paral·lel
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
radical
Política
Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme, com, a l’Estat espanyol, el Partit Republicà Radical de Lerroux o el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo.
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
escoltisme
Educació
Moviment d’educació fundat per Robert Baden-Powell
que es proposa el desenvolupament de la personalitat dels infants, els adolescents i els joves a través de la vida de grup en els temps de lleure.
El sentit de la responsabilitat, l’esperit de servei i el treball en equip en són els valors educatius més característics i hi té força importància la vida a l’aire lliure Els grups són formats per uns vint membres, organitzats en diferents equips i aplegats en agrupaments escoltes L’escoltisme s’organitza en etapes educatives segons l’edat unitats de 6 a 8 anys, i segons l’associació, la unitat és castors o follets de 9 a 11 anys la unitat és llops i daines o llobes de 12 a 14 anys la unitat és rangers i guies o raiers de 15 a 17 anys la unitat és pioners i caravelles o pioners i des…
anticlericalisme
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…