Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
arquitectura vernacla
Arquitectura
Conjunt de les construccions i de les tècniques constructives d’un lloc determinat que es caracteritzen per compartir els trets tradicionalment propis d’aquell lloc i ser el fruit del coneixement empíric.
Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la…
llengua vernacla
Lingüística i sociolingüística
Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
música luterana
Música
Música pròpia de l’Església reformada fundada per Martí Luter (Reforma).
Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació íntima del fidel…
cant litúrgic
Música
Cant que acompanya la celebració dels diversos ritus o litúrgies religioses.
S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant i luterana…
bhakti
Hinduisme
Concepte de l’hinduisme traduït generalment per «devoció», que consisteix en una relació personal i en una amorosa actitud de dependència i de pietat, concreta i existencial, del bhakta
(devot) envers Déu en els seus avatāra
com a objecte primari i suprem.
També, com a objecte secundari, envers els sants, els mestres espirituals, els pares i la pàtria En el bhakti envers Déu hom pot distingir, segons la intenció, el mukyā bhakti principal, també anomenat ahaituki desinteressat, nirgunā absolut, rāgātmikā d’afecte pur, parā, paramā, siddhā transcendent i perfecte i el gaumī bhakti secundari, dit també haitukī interessat, motivat, sagunā mundà, vaidhī formulista, aparā imperfecte És una de les vies de salvació de l’hinduisme, i els fruits del veritable bhakti són la perfecció, la immortalitat i la beatitud L’experiència religiosa del bhakta…
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
paràfrasi
Música
Versió mètrica d’un salm o d’un passatge de les Escriptures cantada en llengua vernacla.
Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes
literatura valona
Literatura
Literatura conreada en való.
Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…