Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
retina
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets…
microestructura
Física
Tecnologia
Estructura microscòpica d’un cos, és a dir, la que hom observa amb un microscopi.
microcirurgia
Cirurgia realitzada sobre estructures tan petites que el cirurgià necessita l’ajut d’un microscopi.
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…
mètode de Schröder van der Kolk
Mineralogia i petrografia
Mètode per a determinar l’índex de refracció de partícules cristal·lines, amb l’ajut del microscopi.
Aquest mètode utilitza la illuminació obliqua per a fer la determinació, la qual és feta sempre respecte a líquids d’índex de refracció conegut
aparell de Golgi
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt d’orgànuls situats en el citoplasma cel·lular, prop del nucli, en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.
Fou descobert l’any 1898 per Camillo Golgi L’aparell de Golgi es pot presentar de diferents maneres segons la tècnica emprada i el tipus de cèllula els dictiosomes poden restar agrupats al voltant d’una esfera atractiva com l' idiosoma de les cèllules sexuals, dispersos i aïllats en el citoplasma com en els protozous i algunes cèllules sexuals, envoltant el nucli com en les volvocals, etc En el microscopi electrònic els dictiosomes es presenten formats per un caramull de sàculs aplanats, que mai no són envoltats de ribosomes Dels sàculs dels dictiosomes són emesos grànuls de…
micròmetre
Física
Instrument per a mesurar longituds petites, especialment la imatge donada per un telescopi o per un microscopi.
Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que…
portaobjectes
Biologia
Química
Vidre rectangular que serveix de suport a les preparacions que, cobertes amb un cobreobjectes, hom observa al microscopi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina