Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
fíbula
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…