Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ferrocarril transandí
Transports
Nom donat als ferrocarrils que, travessant els Andes i formant una xarxa amb quatre línies principals, uneixen Buenos Aires (Argentina) amb Valparaíso (Xile), La Paz (Bolívia) amb Buenos Aires (Argentina), Salta (Argentina) amb Antofagasta (Xile) i Zapala (Argentina) amb Lebu (Xile).
La primera d’aquestes línies fèrries, la que comunica BuenosAires amb Valparaíso, de 1 423 km de longitud, entrà en servei l’any 1910
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
tango
Música
Dansa i ball
Ball americà d’origen mexicà o cubà i de procedència africana, amb un ritme semblant al de l’havanera, a compàs de 2/4, bé que més mogut.
Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de BuenosAires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc
capitoli

El Capitoli de Washington, edifici construït entre els anys 1792 i 1869
© Xevi Varela
Arquitectura
Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.
El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana
comuners del Paraguai
Història
Membres del moviment insurreccional que esclatà al Paraguai el 1717 i es prolongà fins el 1735.
L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de BuenosAires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un…
comunitat catalana
Història
Organització representativa dels catalans residents als països americans, constituïda com a suport del Consell Nacional de Catalunya, fundat a Londres el 1940.
Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina BuenosAires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’…
casal
Entitats culturals i cíviques
Entitat, de caràcter popular, específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques, semblants a les dels centres o cercles formats a la segona meitat del segle XIX.
Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina…
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
centre
Entitats culturals i cíviques
Història
Nom donat a algunes societats que tenen una finalitat cultural, el foment d’un cert ordre d’activitats (sovint recreatives) o la difusió d’un ideal social, polític o religiós.
Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació política…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…